MÉS TASTETS DE VERSOS DELS POETES QUE PARTICIPARAN A LA 2a TROBADA DE POETES DEL MARESME

GUILLEM VALLEJO

COS ESTIMAT

Un cos estimat
ens du irremeiablement amb ell,
(perquè la pell té també memòria)
i així tot ell ens va parlant
amb un llenguatge que sols l’altre cos sent.
Amb signes d’irrepetibles carícies
s’alcen les paraules que no calia dir-se…
A tu, cos estimat,
aquestes dolces engrunes que encara t’esperonen,
et diuen que no ets mort,
que pels carrers dels dies,
per la febre o el glaç
de les porugues hores que empenyen i reculen,
tu, sense que els altres sentin el teu clam,
vas deixant en l’aire les intenses lletres
d’aquells ulls, d’aquells llavis, d’aquell pit que oprimies.


ALBERT CALLS

NIGROMÀNTIC

Nigromàntic: cavalcada
anònima mar enllà;
sota nostre, acròpolis
de ciment.
Petonejo les teves nafres
i m'aboco estèril
als pinacles de monstres;
t'ausculto,
escolto en el teu cor
palaus de gebre.
Auriga-sàtir
et meno a la finestra
i t'empenyo: caus.

GEOGRAFIES I POEMES. Passeig literari per Alella, a càrrec d’Anna Maluquer

Aquest matí he pogut gaudir d’un gratificant passeig per indrets d’Alella que no coneixia, gràcies al itinerari que ens ha preparat l’Anna Maluquer, una de les poetes que participaran al recital del proper dissabte a Can Lleonart (podeu trobar més informació aquí: 2a Trobada de Poetes del Maresme).

L’activitat consistia en una ruta literària per Alella de la mà de la poeta i rapsoda, Anna Maluquer, que s’ha iniciat al centre cultural de Can Lleonart amb la lectura del poema Què és la poesia?, de Jacint Verdaguer.

Després, ens hem dirigit a la casa de la poeta alellenca Mercè Giralt, una llar encisadora al centre del municipi on l’escriptora ens ha llegit uns versos del seu llibre de poemes Onades, i Anna Maluquer també ens ha llegit uns poemes propis.

La següent parada ha estat un racó de l’església on, sota la mirada d’una escultura de Sant Feliu, hem recordat l’escriptora Guida Alzina amb el seu poema Empenyem dies. No gaire lluny de l’església hem pogut visitar una casa particular, propietat d’uns dels participants en el passeig literari. El magnífic jardí ha estat l’escenari de la lectura del poema Flor Cavaller, de Mercè Rodoreda.

Hem continuat pujant carrer amunt fins arribar a un bosquet amb unes vistes espectaculars al mar i als municipis propers. Aquest cop, l’Anna Maluquer ha triat per recitar-nos els versos Cap al cingle, de Ma. Antònia Salvà, alguns poemes de Maria Oleart i, mirant al mar, ens ha llegit el poema Iaiin, que vol dir vi en Arameu, d’ Eduard Miró, que també participa al recital de dissabte.

Mes enllà del bosquet, ens hem arribat fins un camp de vinyes i, envoltats de cel, mar i verd, hem escoltat el poema Lo cep, de Jacint Vedaguer; A un amic, de Joan Maragall i Madrigal, de Joan Salvat-Papasseit.

Seguint pels viaranys del verd i del blau, hem arribat fins el jardí romàntic d’una casa senyorial, Can Serra, on l’Anna Maluquer ens ha recitat els poemes La casa que vull, de Joan Salvat-Papasseit i Una casa tancada, de Josep Carner.

De tornada al nucli urbà, la terrassa del Rost, que ens oferia unes vistes de teulades i patis alellencs, ha estat el lloc des d’on hem sentit la Cançò a Mahalta de Màrius Torres; Diumenge de Joan Maragall i Dóna’m la mà, de Guida Alzina.

Al carrer Verdaguer ens han deixat entrar al pati de la casa on va viure la poeta d’Alella, Núria Xicola i la seva germana Anna, que ens ha acompanyat en l’itinerari i que també escriu poesia. Allà, hem escoltat versos del poemari Fins Ara, un llibre fet a partir de la selecció d'uns quaranta-cinc poemes d'entre el més d'un centenar que la Núria Xicola va arribar a escriure en la seva curta vida. Finalment, l’Anna Xicola ha volgut compartir uns poemes seus a través de la veu de l’Anna Maluquer.

Per acabar el passeig ens hem apropat fins on hi havia l’antic taller de Guida Alzina i l’hem pogut recordar en els mots de Cal esperar coses del demà. L’acte ha finalitzat amb una breu visita a l’exposició La pintura com a metàfora, de Carme Sangles a Can Manyé. Però d’això en parlarè en un altre post.

Les fotografies han estat preses per Núria López amb qui he vingut des de Cabrera de Mar. La primera és amb la Mercè Giralt, la segona als Jardins de Can Serra i la tercera a la Terrassa del Rost.

Aquí podreu veure la notícia que van emetre a m1tv: 24 Hores.

TASTETS DE POEMES DELS POETES QUE PARTICIPARAN A LA 2a TROBADA DE POETES DEL MARESME

Per anar obrint boca abans del recital d'aquest dissabte a Can Lleonart, aquí deixo un assortiment de saborosos poemes.

Laura Dalmau

La pell del meu cos

Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s’adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d’estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m’esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se’m mengi mitja vida.



Eduard Miró i Saladrigas

Als absents

Te´n vas amb les mans plenes
mirant vers l´horitzó,
reconciliada i amb bondadesa.
tots els blaus t´inviten
a seguir el camí sense retorn.
Xiula´ns des del xiprer més altiu
i aixecarem el cap mirant enlaire.
O sabrem que estàs surant
damunt de la mar calma.
I quan l´estel més brillant
ens il.lumini les nostres petjades,
les emmarcarem en un cel
ple de gotes d´aigua.
Quin calfred més gran
sento avui a l´espatlla !
Quan recordo el darrer bes
i un lleu somriure en la mirada.
Els teus llavis segellats
sé que no tornaran a besar-me,
però,dorm tranquil.la en el bressol
que avui és més dolç encara
perquè sé que ha estat trenat
amb un miler de plomes d´àngel.

LA 2ª TROBADA DE POETES DEL MARESME ACOSTA SIS VEUS DE LA POESIA COMARCAL DINS ‘ESPAIS DE POESIA’

El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.

El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).

Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball.

Enguany seré l'encarregada de presentar l'acte.

'NOSALTRES, ELS MARESMENCS'

El títol de l'assaig de Joan Fuster ha servit d'inspiració als creadors de Nosaltres, els maresmencs. Una road-movie de Montgat a Calella, a l'hora de batejar el seu original projecte.

Es tracta d'una minisèrie televisiva de tres episodis d’una hora de durada en els que es planteja el debat sobre l’existència de la comarca del Maresme, o si en un determinat moment va existir en el mapa mental de la gent de la cultura i de la comunicació. A la recerca de la resposta a aquests interrogants, Albert Calls i Eloi Aymerich s'embarquen en un interessant periple per diverses poblacions maresmenques on entrevisten fins a 27 personalitats de l’àmbit de la cultura, la història, la comunicació i la política.

La presentació tindrà lloc dimecres 23 a les 20.30 h a Can Lleonart, a Alella i s’emetrà per M1TV el dilluns dia 28, el dimarts 29 i el dimecres dia 30.

En aquest article de Joan Salicrú hi trobareu més informació: Article de Joan Salicrú.

ESTEM TREBALLANT EN UN NOU PROJECTE

És diu CafeTinta i el podeu veure a través dels següents enllaços:


Web

Bloc

ADULANT L'EMPERADOR

Llegint de nou el llibre Siddhartha, de Hermann Hesse, vaig trobar una escena que em va colpir. És el diàleg que l'asceta manté amb un ric comerciant.


" - Molt bé. I doncs, què és el que tens per donar? Què has après, què saps fer?

- Sé pensar. Sé esperar. Sé dejunar.

- ¿Això és tot?

- Sí, crec que és tot.

- I de què serveix? Per exemple, dejunar: per què és bo?

- És molt bo, senyor. Si una persona no té res a menjar, dejunar és el millor que pot fer. Si, per exemple, Siddhartha no hagués après a dejunar, avui hauria d'acceptar quelsevol feina, aquí a casa teva o onsevulga, perquè la fam l'obligaria a fer-ho. Però, així, Siddhartha pot esperar tranquil, ell no coneix la impaciència, no coneix cap estat de necessitat, pot deixar-se assetjar per la fam molt de temps i, a més a més, riure-se'n. Per això, senyor, dejunar és bo."

Aquest diàleg em va recordar la història que expliquen de Diògenes de Sínope, l'antisocial i extravagant filòsof cínic:

" Diuen que un dia Diògenes menjava un plat de llenties assegut al llindar d'una casa qualsevol, a prop del mercat. No hi havia cap menjar en tot Atenes que fós més barat que el guisat de llenties. Dit d'una altra manera, menjar llenties era definir-se en estat de la més gran precarietat.

Al costat del captaire va passar Enaendes, edil de la República i amic de Diògenes des de la infància. Gairebé sense voler, va mirar el que menjava el filòsof i li va dir:

- Ai! Diògenes, si aprenguessis a ser un xic més submís i adulessis una mica l'emperador, no et veuries obligat a menjar tantes llenties.

Diògenes va deixar de menjar, va aixecar la vista i mirant l'adinerat interlocutor profundament li va dir:

-Ai de tu, germà. Si acceptessis menjar un xic més de llenties, no estaries obligat a ser submís ni hauries d'adular tant l'emperador."